Dimas Gragera, alcaldable per Santa Coloma de Gramenet: “em vaig fer del partit per la pressió nacionalista”.
Dimas Gragera, 31 anys, economista de carrera però jove políticament, m’explica que des que té ‘ús de raó política’, vota Ciutadans. És l’elegit per liderar la candidatura de Santa Coloma de Gramenet. Amb la visió pròpia i mesurada de qui treballa sempre amb un Excel, Dimas ens parla d’un municipi amb deute viu de 60 milions d’euros, constituït per sis districtes.
– Són vostès el partit de la transparència?
Crec que sí, i aquesta és la nostra bandera; tothom ho sap.
– Potser una ‘recent’ visió de la política la fa veure més bonica del que sembla.
El que jo no vull és convertir-me en aquesta mena de gent que critiquem. I, vist així, fa una mica de basarda pensar que els avui imputats o acusats de corrupció algun dia anessin amb il·lusió.
– Un imputat tan sols és una persona encausada que podria ser innocent.
I d’acord amb els estatuts no tenen lloc en el nostre projecte.
– Tothom parla de transparència. Comença a tenir certa superficialitat.
Nosaltres pensem que s’ha d’explicar tot allò que es fa sense manies i fins l’últim detall. Potser és un mèrit nostre que comencin a canviar determinades actituds i que en el pensament de les persones s’instauri el fet que explicar el que es fa amb els diners públics no sigui un misteri.
– És aquesta un aportació de Ciutadans?
Sí, i molt interessant. Si, a més, resulta que també ho diu un partit com ERC vol dir que tenim una coincidència. En aquest sentit, Ciutadans anirà amb qui sigui.
– A Andalusia, precisament per això, Susana Díaz potser té un ‘petit’ problema.
Simplement complim amb el que diem.
– I si d’aquí uns anys veiem que això no passa?
No sabem que passarà d’aquí deu anys, però jo sí sé el que Dimas Gragera vol fer, i el que farà. I ho compliré. A Ciutadans aquests temes els tenim claríssims i interioritzats.
– I si aplicar això no aporta resultats? La política no és pas simple.
Sí que passarà, i funcionarà, si es controlen bé els poders i es posa la gent per davant de la política.
– Com es fa?
Començant per allò que és petit. I com ens deia l’Emilio, aquest veterà gallec jubilat que hem trobat creuant el c. Llorenç Serra en entrar aquí, “ojo no os desviéis”.
– Què és una cosa petita?
Atendre la línia d’autobús que reclama un barri, i després anar més enllà.
-I quan arribi a aquell que es deixa subornar… aleshores què passa?
Res. Allà hi va la honestedat de cadascun.
-Això és molt bonic, però a l’hora de la veritat…
Només li puc dir que jo no em vendré per una conselleria o per una comissió. Potser em pot entrevistar d’aquí uns anys i ho comprovem.
-Ho farem.
Perfecte perquè a més del compromís amb el meu partit i la ciutadania l’adquireixo amb vostès.
-Ciutadans va començar contra la immersió lingüística. He aparcat el cotxe aquí al costat i fins aquí només he sentit parlar en castellà. No és el català que necessita especial atenció?
No és el mateix la realitat de fa 30 anys que la d’ara. Defensem el model trilingüe. A part, vostè ve aquí, em fa una entrevista en català, i no hi ha cap inconvenient.
– Efectivament, i gràcies a la immersió lingüística, vostè entén i parla igual el català que el castellà. Abans no passava.
El problema és quan la llengua s’utilitza políticament. Vostè ha trobat gent parlant en castellà, però podria haver passat el contrari.
– Molt menys probable.
Santa Coloma és més castellanoparlant i segurament es veritat que jo sigui una mostra d’aquesta immersió lingüística. Vaig anar a una escola on hi havia professors de Málaga, Sevilla, Almeria, Albacete, de la Seu d’Urgell i de Barcelona. El professor de Barcelona feia la classe en català i el de Málaga en castellà.
– Això és la immersió lingüística. I potser l’actuació del seu partit en aquest tema no és precisament conseqüent.
Nosaltres apostarem pel trilingüisme perquè l’escola pública ha d’oferir l’anglès.
– Diu que és un ‘no nacionalista’. Expliqui que vol dir perquè és fa difícil entendre-ho ¿Espanya és una Nació?
És una Nació i un Estat.
– I de quina Nació és vostè?
Em sento espanyol.
– Per tant, és un no nacionalista que se sent de la nació espanyola.
Em sento espanyol, europeu i català. Els sentiments són difícils de combinar. Pertanyo a l’Estat espanyol, el país on he nascut, i no renego ni de la catalanitat ni de l’espanyolitat.
– I per què Catalunya no pot ser una nació o independent?
Entre altres coses, perquè econòmicament no ens interessa. Personalment prefereixo desmarcar-me d’aquest tema, perquè a més la independència es proposa com un fi i un sentiment que ho ha de condicionar tot, no com una eina. La independència no s’ha de gestionar des dels ajuntaments, no és la funció d’aquests.
– Des d’on s’ha de gestionar?
Des de les Corts Generals i modificar la Constitució.
– O sigui anar al Congrés i aprovar-ho, per tant, impossible.
No és impossible. Es pot votar.
-La independència de Catalunya ha de dependre dels andalusos, els extremenys o els bascos?
La sobirania del poble espanyol resideix en tots els espanyols.
– Doncs hauríem d’anular els drets forals del País Basc o Navarra perquè si es votés, aquesta sobirania segurament tampoc ho acceptaria.
El que marca qui té la sobirania és la Constitució. Perquè si no ens podríem trobar que Santa Coloma voldria ser independent. L’única solució que se m’acudeix és la llei.
– Vostè, que és economista, creu que és just que la part d’Espanya que produeix més d’un 20% del PIB hagi d’aportar molts més diners del que li pertoquen?
Hauria de tenir algun estudi -no desvirtuat per ningú- que m’ho certifiqués. Tot i així, els impostos recauen sobre les persones, no sobre els territoris.
– I per què Extremadura pot repartir llibres gratuïts mentre aquí es paguen?
Potser per la bona gestió del seu govern. Sembla que Catalunya té altres prioritats que l’educació quan una part dels diners públics tenen destinacions com ara les ambaixades, la promoció de consultes il·legals o la convocatòria d’eleccions per tres vegades en cinc anys.
– Des d’allà diuen que aquí es gasta massa en TV3 o en la llengua.
Doncs que la Generalitat ho defensi.
-Ja ho fa, i la resposta dels ‘Ibarra’ de torn és que el problema és que tenim una llengua. ¿Espanya no és solidària?
Hauria de ser-ho. Tenir una llengua pròpia no és un problema sinó un avantatge.
Santa Coloma de Gramenet
– Què en pensa del cas ‘Pretòria’?
El PSC no l’ha explicat suficientment bé i encara no n’ha pagat un preu polític.
– El pagarà ara?
Veurem. En tot cas, jo no vull que els colomencs votin contra ningú sinó a favor d’un projecte que els il·lusioni. Els partits no ens hem de presentar contra ningú; menys en unes municipals.
– Quines són ara les necessitats de Santa Coloma?
Cal resoldre el cas ‘Pretòria’ però, i per davant de tot, cuidar i equilibrar la inversió als barris i potenciar-hi el comerç de proximitat i l’hosteleria. També el sector serveis, som un municipi sense gaire indústria. I cal un Pla d’Ocupació. La gent jove marxa i no troba opcions d’habitatge ni bones condicions. Són els que han d’agafar el relleu.
– Algun exemple?
El barri on jo vaig néixer, Fondo, on la majoria de comerços estan tancat o els han baixat les vendes. Avui no té res a veure amb el de fa 30 anys. Dels sis districtes cal destacar Raval, Safaretjos, Sant Rosa i Fondo. És el que ens diuen el ciutadans, per a qui el nostre programa està obert.
– Com estan els balanços de l’Ajuntament?
Malament. En deute viu, relatiu a l’any 2013 ja tancat comptablement, estem en 60 milions d’euros; molts diners. Dit d’una altra manera, l’Ajuntament té un deute per ciutadà a l’entorn de 600 euros.
– L’empresa urbanística Gramapark és un altre problema?
Sens dubte. I haurà qui li digui que cal tancar-la. Jo no ho crec. Cal un anàlisi econòmic rigorós i veure quins serveis i com s’estan oferint. No cal desfer-ho tot.
– Els serveis han de ser públics o privats?
Ara per ara són privats i crec que han de seguir així, cosa que no deixa de ser difícil d’entendre quan prové d’un govern tan social i d’esquerres.
– Cal competir en preus per assegurar la calefacció de casa?
Aquests serveis han d’estar coberts per a totes les famílies, això no hi ha dubte, i és l’obligació de l’Ajuntament vetllar-ho i garantir-ho.
– O sigui, la famosa mà invisible d’Adam Smith?
Sempre i quan es garanteixin els serveis socials i les principals necessitats. El mercat és el millor termòmetre per a l’economia. Sóc partidari de l’economia de mercat -totes les teories ho certifiquen- però no de la privatització total. També hi ha les concessions.
– Moltes vegades per aquí comença la corrupció.
Cal ser més que curós, sobretot davant la temptació, cosa que existeix i no la canviarem. Jo el que no faré mai és decebre l’Emilio ni la gent que m’ha dipositat confiança. És un tema de valors.
– Alguna previsió de resultats per a Ciutadans?
No tenim enquestes però nosaltres volem guanyar i governar en solitari.
– Això vol dir treure 14 regidors.
És la majoria absoluta i… és impossible, però l’únic que li puc dir és que la sensació que es respira és que ens anirà bé. No faré especulacions, no en faig mai.
– La seva il·lusió?
Entrar a l’Ajuntament amb força; tota la possible.
– Per què vostè e va apuntar a Ciutadans?
Un primer factor va ser la pressió nacionalista. Però, sobretot, després de la campanya ‘Revélate’. Ens donava a entendre que calia revelar-se i fer una nova política i va treure molta gent de casa. Des d’aleshores sempre els he votat.
– Per què?
Perquè el Parlament de Catalunya s’havia allunyat de la gent i no ho representava prou bé, especialment als qui som de parla castellana.
– Aquest espai l’ha ocupat Ciutadans?
Els vots no són propietat de ningú, això vagi per endavant. Crec que el PSC va fer el pitjor que es pot fer, no ja en política sinó en general, ni ficar-s’hi del tot ni sortir-ne del tot. I això es paga. A la gent no li agrada l’ambigüitat.
– També Esquerra Republicana?
Amb Esquerra Republicana no hi tinc res a veure, però és un partit que té clar el seu posicionament, com nosaltres. Avui, tenir clares les coses és fonamental. /Una entrevista de Bernat Capell per E-Notícies