Tot allò que envolta la nit de Sant Joan sembla posseït per un esperit de misteri i encantaments, com si, malgrat la consagració de la festa cristiana, els rituals pagans, personificats en el foc, haguessin perviscut per continuar donant la benvinguda al solstici d’estiu. El manteniment d’aquesta essència primigènia no ha impedit, però, que les tradicions s’hagin anat enriquint amb nous elements que complimenten el seu caràcter.
Malgrat al Sant Joan d’avui el foc brilla sobretot al cel gràcies als focs d’artifici, no ha minvat l’afecte per les flames que llueixen a ran de terra entre els troncs de les fogueres. Per això quan ahir a la tarda tots els qui érem a la plaça de Vila vam veure arribar la Flama del Canigó en vam sentir partícips d’un ritual que a més de Sant Joan recau al més profund de l’esperit català.
Aquesta tradició es remunta al 1955 quan Francesc Pujada, profund admirador de Verdaguer, va decidir atorgar un paper central en aquesta nit màgica, a la muntanya on el gran poeta de la nostra llengua va imaginar tantes escenes fantàstiques. Des d’aleshores, cada any, al cim del Canigó s’encén una gran des d’on s’inicia la flamígera processó que porta una torxa d’aquell foc a cada poble català.
El grup municipal de Ciutadans se sent vinculat a totes les celebracions que conformen el caràcter d’aquesta terra i que la nostra ciutat ha adoptat. Amb aquest esperit i amb el desig de la seva preservació i continuïtat, els nostres regidors i diversos membres de l’agrupació vam fer acte de presència ahir a la Plaça la Vila de saluda la ben rebuda torxa.